PROPIETATS NUTRICIONALS
EL PEIX, UN ALIMENT CLAU EN LA DIETA MEDITERRÀNIA
El peix té un alt percentatge de proteïnes de tan bona qualitat com les de la carn, però de més fàcil digestió. Els greixos del peix són rics en àcids grassos insaturats (omega 3), que ajuden a regular els nivells correctes de colesterol a la sang i disminueixen el risc de patir malalties cardiovasculars, protegint el cor i les artèries.
El peix és una bona font de iode, i conté ferro, magnesi, calci, vitamines A, D, C i algunes del grup B, com també nivells de sals minerals recomanables per a la salut, enforteix els ossos i ajuda al creixement i desenvolupament dels més petits de la casa.
Es recomana menjar peix com a mínim quatre vegades a la setmana, i dues haurien de ser peix blau. (120 g/ dia).
La divisió clàssica que es fa dels peixos és:
-
Peixos blancs (peixos de roca, rap, nero, llenguado, lluç, llobarro, orada, déntol, mabre, pagell ...)
El color del múscul és blanc i la brillantor que exhibeix és bona prova de la qualitat magra de la carn, que té un baix contingut de greix (menys d'un 3-4%) -
Peixos blaus (moll, verat, sorell, sardina, anxova o seitó, tonyina... )
Peixos de carn més greixosa, amb percentatges que superen el 5 o 6%, i que poden assolir el 25 o 30%. -
Crustacis (escamarlà, llagostí, llamàntol, llagosta, gamba...)
El seu valor nutritiu no pot envejar el de la carn o el peix. Però, tanmateix, és un aliment que presenta algunes dificultats per ser paït i te amb una proporció de colesterol més alta. -
Mol·luscs. (tellerines, cloïsses, musclos, pop, sípia, calamar ... )
Es distingeixen per presentar en l'anatomia el mantell, un replec de teguments i una closca, que pot adoptar diferents formes i colors. Les proteïnes que contenen competeixen en valor nutritiu amb les de la carn, la llet i els ous.
Com en el cas dels altres aliments, la manera de cuinar el peix determina canvis en la digestió i en el seu valor nutritiu. Així doncs, el peix a la brasa, bullit, a la planxa sense recremar, al forn sense greix, papillota, microones, és més fàcil de digerir que el fregit o el que es presenta acompanyat de salses greixoses. Aquestes consideracions són vàlides tant per al peix fresc com per al congelat que, no cal oblidar-lo, té el mateix valor nutritiu que el fresc.
Una altra idea equivocada estableix que el preu del mercat és indicatiu de les propietats nutritives del peix. No és pas cert això: molts peixos de preu més assequible són tant nutritius com els més cotitzats de la peixateria.