EL LITORAL DE SITGES
RESPECTEM L'ALT GRAU DE FRAGILITAT DEL MEDI LITORAL
El litoral és una franja a cavall entre el mar i la terra. La influència entre tots dos ambients provoca que les condicions del medi siguin molt variables i peculiars alhora. És precisament aquesta característica la que li confereix un alt grau de fragilitat.
Sitges ha viscut la transformació d'un poble de pescadors i pagesos en un poble que ha esdevingut referent turístic arreu del món.
Al llarg dels 16,5 km del litoral de Sitges existeix un elevat constrast d'usos i ocupació territorial i marítima. La diversitat d'aquest litoral, tot i conferir al municipi una gran potencialitat a molts nivells fa que la seva gestió sigui complexa, motiu pel qual no només es requereix una gestió diferenciada en funció del tram costaner considerat (espai natural, platja urbana, port, marina seca, penya-segat, escollera, etc.) sinó també una gestió sota una perspectiva amplia del conjunt del municipi que funcioni que forma part, les costes del garraf i el litoral català, així com els diferents agents i actuacions que intervenen en aquest tram.
Així mateix el litoral és el lloc més densament poblat del territori, cosa que ha originat una gran pressió de l'home sobre aquest medi. Aquesta pressió ha provocat un fort impacte negatiu: la construcció de tres ports esportius, el creixement de les àrees urbanes, les intervencions en les platges i la línia de costa i els abocaments d'aigües residuals, entre d'altres.
Les platges de Sitges estan formades per sorres fines on s'acumulen còdols que provenen de la riera, petxines, restes d'algues i altres organismes que arriben a la riba. Els espigons artificials es varen començar a construir durant els anys 60 i, a mitjans del 80, es varen construir els circulars i els que tenen forma de "L". La seva funció és la d'afavorir la sedimentació de les sorres a la platja i protegir contra l'erosió provocada pels temporals marins i la imperceptible, però lenta, modificació permanent de la línia de costa.
La forta demanda turística de Sitges, va promoure l'ampliació de les platges de sorra fina. La regeneració artificial de les platges consisteix en la deposició de grans quantitats de sorra damunt la morfologia originària de còdols.
Actualment, les platges de Sitges presenten un aspecte molt alterat, l'home ha modificat la dinàmica litoral i, per tant, la morfologia de la costa. La regeneració artificial de les platges ha contribuït també a aquest procés, així com a la disminució de la diversitat i el nombre d'organismes de la zona.
Si en camp de la biologia, la biodiversitat es refereix al nombre de poblacions d'organismes i espècies diferents, per als ecòlegs, el concepte inclou la diversitat d'interaccions duradores entre les espècies i el seu ambient o biòtop, l'ecosistema on viuen els organismes. En cada ecosistema, els organismes vivents són part d'un tot actuant recíprocament entre si, però també amb l'aire, l'aigua i el sòl que els envolta.