L'OFICI: HISTÒRIA I TRADICIÓ

LA SAVIESA D'UN SABER PER GUANYAR-SE EL JORNAL

L'ofici de pescador a Sitges gaudeix d´una tradició que en alguns casos s´ha trasmés de generació en generació, de pares a fills, que a permés conservar una tradició i la saviesa d´un saber fer en la lluita amb el medi per guanyar-se el jornal.

Sitges com a vila de costa afortunada, bé presentava a principis del segle XX l´hermosa postal de les barques marineres sobre la sorra de la platja de la Fragata, que no esperaven que clarejes la nit per ser empeses pels pescadors fins l´aigua, tot a punt per començar la jornada. L´avi mariner, vell llop de mar, bé li explicaría al seu net com els mariners que arribaven amb les barques després de pescar, portaven les captures a la plaça de l´Ajuntament, on en una parada és subhastava el peix, o com, si les captures eren abundoses és carregaven en camió per dur-les al mercat barceloní del Born. També era freqüent que les barques de Sitges naveguessin fins el port de la Barceloneta i allí desembarquessin el peix per a ésser ofert al mercat.

Les barques, a rem i a vela, practicaven una pesca sostenible amb el medi, utilitzant els arts menors, tradició local que a continuat fins l´actualitat. El net, esperonat per la curiositat, podría preguntar-li al seu avi, vell mariner, de quina forma pescaven la sardina, en una época en que no podien gaudir dels avenços tecnòlogics actuals per guiar el seu rumb. L´avi respondria que no va ser fins entrats els anys seixanta que els mariners de Sitges no van gaudir dels aventatges dels radars, ni que les barques de tremall van poder llevar la xarxa amb maquinetes. Continuaria la seva conversa diguen a seu net que a mitjans de segle, cada barca de sardina portava dos barquetes auxiliars, una amb motor i una altra sense. Cada barca portava quatre fanals i es fondejaven apartades de la barca de sardina. Els pescadors, atents, observaben la parcela de mar il.luminada pels fanals, esperant reconeixer les petites bombolles d´aire que des del fons, ascendien cap a la superficie, rastre inequívoc de les preses.